Bona tarda, pares, mares, germans, germanes, amics, amigues, professors, professores... i altres familiars i coneguts/des. Estem esperant els vostres comentaris.
Digues que si; tens tota la raó. De ben segur que estem tots els pares amorrats al blog de les colònies... i aquí callats com les mosques ;-)
Molt guapes les fotos i molt bona l'iniciativa de fer aquest blog per tal de que puguem anar seguint les vostres aventures. Dona gust veure que esteu tant bé.
Estic d'acord amb el que comenta en Sergi de les fotos i el blog. Ens feu sentir més a prop... en la distància. De fet proposo que al proper crèdit de síntesi hi anem els pares i deixem aquí les criatures que vagin a treballar. De fet el que m'ha inspirat la idea és la meravellosa poesia de Màrius Torres, perquè això de mirar el cel i els estels relaxat... és més propi fer-ho on sou vosaltres que a Barcelona. Moltes salutacions a tots, Cristina Rubio
Estimats i enyorats companys i alumnes (tots, vaja). No teniu ara un comptador, no, ara teniu: 1 comptador 1 rellotge 1 quadre amb la previ del temps Per tant demanem que: ens porteu moltes fotos ens porteu més saviesa (mai en sobra, per tant porteu-ne molta i molta) ens porteu aires nous i frescos ens porteu històries per poder-les escriure al bloc i continuar la història més bonica del món i posats a demanar: la lluna en un cove Petons Berta
Bé, jo he estat enganxada al vostre blog matí, migdia i nit. M'encanta veure les fotos i buscar la meva filla a la que encara no he trobat en cap de les fotos, però que suposo s'amaga per no sortir i m'imagino que estarà bé. Llàstima de temps inestable que heu tingut, però segur que heu trobat alguna altra alternativa per a passar-vos-ho bé. Gaudiu les hores que us queden tot el que pogueu, de ben segur valorareu l'experiència molt més quan ja sigueu a Barcelona i penseu en l'experiència viscuda.... fins demà a la tarda.
La veritat és que fins ara no he pogut entrar i quina enveja em doneu... I quina enyorança de temps passats... Us desitjo molt bona nit i feliç darrer dia!!! Dani
Digues que si; tens tota la raó. De ben segur que estem tots els pares amorrats al blog de les colònies... i aquí callats com les mosques ;-)
ResponEliminaMolt guapes les fotos i molt bona l'iniciativa de fer aquest blog per tal de que puguem anar seguint les vostres aventures. Dona gust veure que esteu tant bé.
Esperem que el temps us acompanyi!!!
Sergi Càmara
Estic d'acord amb el que comenta en Sergi de les fotos i el blog.
ResponEliminaEns feu sentir més a prop... en la distància.
De fet proposo que al proper crèdit de síntesi hi anem els pares i deixem aquí les criatures que vagin a treballar.
De fet el que m'ha inspirat la idea és la meravellosa poesia de Màrius Torres, perquè això de mirar el cel i els estels relaxat... és més propi fer-ho on sou vosaltres que a Barcelona.
Moltes salutacions a tots,
Cristina Rubio
Estimats i enyorats companys i alumnes (tots, vaja). No teniu ara un comptador, no, ara teniu:
ResponElimina1 comptador
1 rellotge
1 quadre amb la previ del temps
Per tant demanem que:
ens porteu moltes fotos
ens porteu més saviesa (mai en sobra, per tant porteu-ne molta i molta)
ens porteu aires nous i frescos
ens porteu històries per poder-les escriure al bloc i continuar la història més bonica del món
i posats a demanar: la lluna en un cove
Petons
Berta
Bé, jo he estat enganxada al vostre blog matí, migdia i nit. M'encanta veure les fotos i buscar la meva filla a la que encara no he trobat en cap de les fotos, però que suposo s'amaga per no sortir i m'imagino que estarà bé. Llàstima de temps inestable que heu tingut, però segur que heu trobat alguna altra alternativa per a passar-vos-ho bé. Gaudiu les hores que us queden tot el que pogueu, de ben segur valorareu l'experiència molt més quan ja sigueu a Barcelona i penseu en l'experiència viscuda.... fins demà a la tarda.
ResponEliminaMarisa Casas
La veritat és que fins ara no he pogut entrar i quina enveja em doneu... I quina enyorança de temps passats...
ResponEliminaUs desitjo molt bona nit i feliç darrer dia!!!
Dani